dilluns, 14 de juliol del 2014

TEMPS DE GUERRA (V)



LA SUOR

            En el mar troba l'aigua el seu paradís anhelat
            i la suor el seu horitzó, el seu fragor, el seu plomatge.
            La suor és un arbre desbordant i salat,
            un voraç onatge.

            Arriba des de l'edat del món més remota
            a oferir a la terra la seua copa sacsejada,
            a sustentar la set i la sal gota a gota,
            a il·luminar la vida.

            Filla del moviment, cosína del Sol, germana
            de la llàgrima, deixa rodolant per les eres,
            de l'abril a l'octubre, de l'hivern a l'estiu,
            àuries enfiladisses.

            Quan els llauradors van per la matinada
            a favor de l'esteva removent el repòs,
            es vesteixen una brusa silenciosa i daurada
            de suor silenciosa.

            Vestidura d'or dels treballadors,
            adorn de les mans com de les pupil·les.
            Per l'atmosfera escampa llurs fecundes olors
            una pluja d'axil·les.

            El sabor de la terra s'enriqueix i madura:
            cauen els flocs del plor laboriós i olorós,
            mannà dels barons i de l'agricultura,
            beguda del meu front.

            Els que mai no heu suat, els que camineu erts
            en l'oci sense braços, sense música, sense porus,
            no usareu la corona dels porus oberts
            ni el poder dels toros.

            Viureu pudents, morireu apagats:
            l'encesa bellesa resideix en els talons
            dels cossos que mouen els seus membres treballats
            com a constel·lacions.

            Entregueu al treball, companys, els fronts:
            que la suor, amb la seua espasa de saborosos vidres,
            amb llurs lents diluvis, vos farà transparents,
            venturosos, iguals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada