TEMPS DE GUERRA (I). JORNALERS

L’any 1936 el món rebenta violentament i els sons deixen pas als més atroços malsons: comença la guerra civil espanyola. Miguel Hernández s'incorpora a l'exèrcit de la República, on és anomenat Comissari de Cultura. La guerra civil fa mossa en el poeta, com no podia ser d'una altra manera, i trastorna profundament la seua personalitat i la seua poesia, que es fa més directa i combativa, utilitzant-la com a arma en la lluita pel ban republicà.

JORNALERS

                        Jornalers que heu cobrat en plom

                        patiments, treballs i diners.

                        Cossos de sotmés i alt llom:

                        jornalers.

                        Espanyols que Espanya heu guanyat

                        llaurant-la entre pluges i entre Sòls.

                        Rabadans de la fam i de l'aladre:

                        espanyols.

                        Esta Espanya que, mai ben satisfeta

                        de malmetre la flor de la zitzània,

                        d'una collita passa a una altra collita:

                        esta Espanya.

                        Poderós homenatge a les alzines,

                        homenatge del bou i del colós,

                        homenatge d'erms i de mines

                        poderós.

                        Esta Espanya que heu alletat

                        amb suors i espentes de muntanya,

                        cobegen els que mai no han cultivat

                        esta Espanya.

                        Deixarem portar covardament

                        riqueses que han forjat els nostres rems?

                        Camps que han humitejat el nostre front

                        deixarem?

                        Avança, espanyol, una tempesta

                        de martells i de falçs: rugeix i canta.

                        El teu esdevenidor, el teu orgull, la teua ferramenta

                        avança.

                        Els botxins, exemple de tirans,

                        Hitler i Mussolini llauren jous.

                        Sumiu en un excusat de cucs

                        els botxins.

                        Ells, ells ens porten una cadena

                        de presons, misèries i atropellaments.

                        Qui Espanya destrueix i desordena?

                        Ells! Ells!

                        Fora, fora, lladres de nacions,

                        guardians de la cúpula banquera,

                        lloques del capital i els seus doblons:

                        ¡fora, fora!

                        Rebatuts sereu com a fem

                        de totes les parts i de tots els llocs.

                        No hi haurà per a vosaltres sepultura,

                        rebatuts.

                        La saliva serà la vostra mortalla,

                        el vostre final la bota venjativa,

                        i només vos donarà ombra, pau i caixa

                        la saliva.

                        Jornalers: Espanya, lloma a lloma,

                        és de mossos, pobres i bracers.

                        ¡No permeteu que el ric se la menge,

                        jornalers!