MIGUEL HERNÁNDEZ GILABERT nasqué a Orihuela el 30
d'octubre de 1910, en el si d'una família humil. Van ser els seus pares Miguel
Hernández Sánchez i Concepció Gilabert Giner. El matrimoni tingué un total de
set fills, dels que només en van sobreviure quatre: Vicente, Elvira, Miguel i
Encarnación. Als quatre anys del naixement de Miguel, la llar familiar es
trasllada a una casa més àmplia, situada en la Calle de Arriba. La seua infància transcorre entre els jocs i el
treball. Des dels set anys ajuda al seu germà Vicente en les tasques pròpies de
la família: el pasturatge, aprenent d'ell aquest ofici. En el poema “Les
desertes avarques” mostra la seua sensibilitat vers la gent humil, al temps
que, possiblement, ens descriu records decebedors de la pròpia infantesa.
LES DESERTES AVARQUES
Per al cinc de gener,
cada gener
posava
el meu
calçat cabrer a
la finestra glaçada.
I trobaven
els dies,
que enderroquen
les portes, les meues avarques buides,
les avarques desertes.
Mai no
tinguí sabates,
ni vestits,
ni paraules: sempre tinguí ragatxos,
sempre penes i cabres.
Em vestí la pobresa,
em llepà el cos el riu,i del peu fins el cap
past vaig ser de la rosada.
Pel cinc de gener,
per al sis, jo volia que fóra el món sencer
una jogueteria.
I en anar l'albada
remenant les hortes,les meues avarques sense res,
les avarques desertes.
Ningun rei coronat
tingué peu, tingué ganesper a veure el calçat
de la pobra finestra.
Tota la gent de tron,
tota la gent de botes es rigué amb rancúnia
de les meues avarques rotes.
Em vaig enrabiar de plor,
fins cobrir-me de sal la pell,per un món de pasta
i per un món de mel.
Pel cinc de gener,
de la mallada meua el meu calçat cabrer
a la rosada eixia.
I cap al sis, les meues mirades
trobaven en les portes les avarques gelades,
les avarques desertes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada