COMENCEM

Segurament, seran moltes les raons que es podrien adduir en contra del pas que done avui per crear aquest blog: no sóc un intel·lectual, ni tampoc tinc els coneixements suficients per a escriure i llegir correctament en valencià. No sóc una persona il·lustrada amb arguments per conèixer profundament la poesia en general, ni en particular l’obra de Miguel Hernández. En aquestes circumstàncies es necessita una bona dosi d’atreviment per fer-se endavant. Sense negar, però, això últim, potser per descarregar la meua consciència, pense que hi ha alguna cosa més. El poc que he pogut llegir de la vida i l’obra del poeta de Orihuela, m’han fet estimar-lo. La seua poesia ha arribat al més recòndit de la meua ànima. El drama que visqué, fins morir quan pràcticament començava a viure –en recordar-lo- frega les fibres més sensibles del meu cor, i em fa sentir emocions: pena, solidaritat... però també força, ganes de cridar, de viure, i de fer viure tot allò tan gran que ell, en tants poquets anys ens va deixar escrit. He fet una recerca per la xarxa, en Internet, i he vist les seues poesies traduïdes a moltes llengües, però no al valencià. I he pensat que potser ell no es molestaria per què una persona humil com jo, tractés de fer aquesta feina. Una feina que no considere definitiva. Tant de bo, algú amb més arguments que no jo, es faça endavant i realitze el treball acurat i de qualitat que Miguel Hernández es mereix. Entre tant, aquí queda la meua petita aportació. La vida i l’obra de Miguel Hernández són com eixe llamp que no cessa, que ens recorre per l’interior del cos, per la sang, i ens dona eixos arguments de vida que a ell li foren negats. Comencem:

 

EL LLAMP QUE NO CESSA

No cessarà aquest llamp que m'habita

el cor d'exasperades feres

i de fargues colèriques i ferreres

on el metall més fresc es marcida?

No cessarà esta tossuda estalactita

de cultivar les seues dures cabelleres

com a espases i rígides fogueres

cap al meu cor que mugeix i crida?

Aquest llamp ni cessa ni s'esgota:

de mi mateix prengué la seua procedència

i exercita en mi mateix els seus furors.

Aquesta obstinada pedra de mi brolla

i sobre mi dirigeix la insistència

dels seus plujosos llamps destructors.