LA SUOR
En
el mar troba l'aigua el seu paradís anhelat
i
la suor el seu horitzó, el seu fragor, el seu plomatge.
La
suor és un arbre desbordant i salat,
un
voraç onatge.
Arriba
des de l'edat del món més remota
a
oferir a la terra la seua copa sacsejada,
a
sustentar la set i la sal gota a gota,
a
il·luminar la vida.
Filla del moviment, cosína del Sol, germana
de
la llàgrima, deixa rodolant per les eres,
de
l'abril a l'octubre, de l'hivern a l'estiu,
àuries
enfiladisses.
Quan
els llauradors van per la matinada
a
favor de l'esteva removent el repòs,
es
vesteixen una brusa silenciosa i daurada
de
suor silenciosa.
Vestidura
d'or dels treballadors,
adorn
de les mans com de les pupil·les.
Per
l'atmosfera escampa llurs fecundes olors
una
pluja d'axil·les.
El
sabor de la terra s'enriqueix i madura:
cauen
els flocs del plor laboriós i olorós,
mannà
dels barons i de l'agricultura,
beguda
del meu front.
Els
que mai no heu suat, els que camineu erts
en
l'oci sense braços, sense música, sense porus,
no
usareu la corona dels porus oberts
ni
el poder dels toros.
Viureu
pudents, morireu apagats:
l'encesa
bellesa resideix en els talons
dels
cossos que mouen els seus membres treballats
com
a constel·lacions.
Entregueu
al treball, companys, els fronts:
que
la suor, amb la seua espasa de saborosos vidres,
amb
llurs lents diluvis, vos farà transparents,
venturosos,
iguals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada