OLIVATERS
Andalusos de
Jaén,
olivaters
altius,
digueu-me en
l'ànima: ¿qui,
qui va aixecar les oliveres?
No les va aixecar el no-res,
ni els
diners, ni el senyor,
sinó la
terra callada,
el treball i
la suor.
Units a
l'aigua pura
i als
planetes units,
tots tres donaren la bellesa
dels seus troncs
retorçuts.
Aixeça't,
olivera canosa,
van dir al
peu del vent.
I l'olivera aixecà
una mà
poderosa de
fonament.
Andalusos de
Jaén,
olivaters
altius,
digueu-me en
l'ànima: qui,
qui va
alletar les oliveres?
La vostra
sang, la vostra vida,
no la de
l'explotador
que s’enriquí
en la ferida
generosa de
la suor.
No la del
terratinent
que vos
sepultà en la pobresa,
que vos va trepitjar
el front,
que vos va
reduir el cap.
Arbres que
el vostre afany
consagrà al
centre del dia
eren
principi d'un pa
que només
l'altre menjava.
¡Quants
segles d'oliva,
els peus i
les mans presos,
Sol a Sol i
Lluna a Lluna,
pesen sobre
els vostres ossos!
Andalusos de
Jaén,
olivaters
altius,
pregunta la
meua ànima: de qui,
de qui són
estes oliveres?
Jaén, aixeca't
brava
sobre les
teues pedres lunars,
no vages a
ser esclava
amb tots els
teus oliverars.
Dintre de la
claredat
de l'oli i
les seues aromes,
indiquen la
teua llibertat
la llibertat
de les teues llomes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada